En què consisteix la Ginecomàstia?

Ginecomàstia és un terme mèdic que ve de la paraula grega usada per definir “mames similars a les de la dona”. Encara que ens és freqüent sentir parlar d’aquest problema, actualment és bastant comú. S’estima que la ginecomàstia afecta un 40-60% dels homes. I pot afectar una sola mama o a les dues. Encara que certes drogues o medicaments i alguns problemes mèdics poden estar units al sobre desenvolupament de la mama masculina, en la gran majoria dels casos no hi ha causa coneguda.

El procediment treu greix i teixit glandular de les mames, i en casos extrems també s’extirpa pell sobrant, donant lloc a un tòrax pla, ferm i ben contornejat.

VISITA:

La primera consulta és molt important. Li farem una història mèdica completa, examinant les seves mames i buscant les possibles causes de ginecomàstia, com ara funció hepàtica alterada, ús de medicació que contingui estrògens o ús d’esteroides anabolitzants. Si se sospita un problema mèdic com a causa, li referirem a l’especialista apropiat.

En casos extrems podem recomanar una mamografia. Aquesta no només descartés la petita possibilitat del càncer de mama, sinó que revelés la composició de la mama. Una vegada que coneguem quant greix i com teixit glandular conté la mama, podrem triar la tècnica quirúrgica adequada.

Tipus d'Anestèsia

La correcció de les mames augmentades en homes pot realitzar-se amb anestèsia general o en alguns casos, amb anestèsia local i sedació. Estarà despert, relaxat i sense sentir dolor. Les correccions més extenses poden requerir anestèsia general, el que permet al pacient dormir durant tota l’operació.

La Cirurgia

La cirurgia sol durar sobre una hora i mitja. No obstant això en casos especials pot durar més.

Si l’excés glandular és la causa primària de l’augment mamari, aquest ha de ser retirat amb bisturí. Aquest procediment pot ser realitzat sol o amb liposucció. En un tractament normal, la incisió es fa en una zona poc visible -al vorell de l’arèola-. Treballant a través d’aquesta incisió es treu l’excés de teixit glandular, el greix i la pell sobrant. En casos més severs la remoció de l’excés de teixit pot comportar incisions i cicatrius més àmplies, però no és corrent. Si es fa servir la liposucció per retirar l’excés de greix, la cànula habitualment s’insereix a través de les incisions existents.

Si la ginecomàstia consisteix fonamentalment en un excés de teixit gras, utilitzem la liposucció per retirar-lo.

En casos extrems, quan es treuen grans quantitats de greix, la pell pot no ajustar bé amb el nou contorn corporal. En aquests casos, l’excés de pell pot haver de ser extirpat per permetre a la pell restant reajustar correctament al nou contorn mamari.

Després de la Cirurgia

L’aconsellarem que limiti la seva activitat física al principi, evitant exercicis pesats durant tres setmanes. En general, estarà aproximadament un mes, abans que pugui tornar a la seva activitat física normal.

Ha d’evitar l’exposició de les cicatrius al sol almenys durant sis mesos. La llum del sol pot provocar canvis permanents de pigmentació a la pell, provocant l’enfosquiment de les cicatrius. Si l’exposició al sol és imperativa, utilitzeu protectors solars.

Els resultats del procediment són significatius i permanents. Si les seves expectatives són realistes, els canvis seran bons i estarà satisfet amb el seu nou aspecte.

Informació extreta de www.secpre.org